Home

Stéphane Heuet adapta a partir del 1998 l’obra À la recherche du temps perdu al còmic seguint l’estil de la línia clara del Tintin d’Hergé.

1.-

El director artístic i autor de còmics vinculats al món de la publicitat, Stéphane Heuet, es va entusiasmar amb la  lectura de À la recherche du temps perdu quan tenia 35 anys i va decidir adaptar la novel·la al vuitè art. ”Vaig tenir la revelació que Proust era per sobre de tot un home d’imatges, que La Recherche era una obra molt visual. També vaig descobrir que Proust era divertit. Algunes escenes, per exemple, amb les ties Flora i Céline o amb el jove Bloch, són d’una picaresca, d’una diversió! […] Les ties Flora i Céline s’assemblen una mica als Dupond i Dupont d’Hergé […].  Aquesta revelació, aquesta felicitat, aquests sentiments, els volia compartir amb aquells que no l’havien llegit, a causa del seva falsa reputació de dificultat”, diu l’autor en una entrevista a la ràdio francesa (1998).

Donat l’immens material que conté cada volum, Heuet es va plantejar fer un àlbum o dos de cada apartat.  Era conscient que l’esperava una feina minuciosa i que s’hauria de documentar molt bé. Així ho va fer. Rellegeix els set volums, i després torna a llegir amb deteniment cada una de les parts i les estudia en profunditat. El 1998 publica l’adaptació de la primera part del primer llibre, Combray, a l’editorial Delcourt. Després se salta l’ordre cronològic de la novel·la i fixa la mirada en la Normandia a l’adaptar la segona part de À l’ombre des jeunes filles en fleurs  en dos àlbums. Una decisió que potser va prendre per motius estètics o comercials, ja que aquesta part és més brillant visualment.  Els tres còmics següents tornaran al primer volum per centrar-se en Un amour de Swann i Noms de pays: le nom.

Cada àlbum és el resultat d’un laboriós treball de síntesi de la novel·la i perfeccionisme que l’autor triga de dos a cinc anys en crear.  En el quadre adjunt es copsa la correspondència entre els continguts de la novel·la i el còmic; i a la vegada l’ordre temporal. Els números indiquen la cronologia de publicació de la novel·la de Proust i tal com va anar publicant la seva obra Heuet.

2.-

A dia d’avui Heuet ja ha completat l’adaptació de Du côté de chez Swann. El 2013 va fer coincidir la sortida al mercat de l’últim àlbum, Noms de pays: le nom, amb el  centenari de la publicació del primer llibre de Proust. Per acabar de celebrar la data, l’autor va recopilar els quatre còmics del primer llibre en un sol volum.  En aquest moment li queda per adaptar la primera part de À l’ombre des jeunes filles en fleurs i els cinc llibres restants. A aquest ritme, probablement aquest serà el projecte de tota una vida.

Combray es publica el 1998 i de seguida es converteix en tot un èxit de vendes per a sorpresa de l’autor i de la mateixa editorial que pensava que seria un llibre minoritari. L’obra es ben rebuda per la premsa en general amb l’excepció de Le Figaro. El diari publica un article amb el títol  C’est Proust qu’on assassine! que critica la “gosadia” d’Heuet d’atrevir-se a adaptar al còmic un tòtem de la cultura francesa. Les vendes no li donen la raó. L’èxit del primer còmic s’estén a la resta de volums, que seran traduïts a diferents idiomes: n’hi ha una al castellà de l’editorial Sexto Piso. Els llibres són utilitzats en els instituts de França per introduir els alumnes a la lectura de Proust. El professor de literatura Frédéric Maget fa una proposta pedagògica que podeu llegir en aquest enllaç: Frédéric Maget. Proust en bande dessinée.

L’adaptació al còmic d’Heuet es ben rebuda pels proustians, que hi veuen qualitat i bona sintonia amb l’original.  El 2001 el Cercle Littéraire Proustien de Cabourg-Balbec li atorga el  premi  Madeleine d’or, un guardó creat per recompensar una creació literària o cinematogràfica que promogui la lectura del mestre. Nicole Dauxin comenta al Butlletí Marcel Proust núm. 52 (2002) que el còmic no només ens transmet bé “la veritat proustiana” si no que, a més, “reenchante le text ”, o sigui que no li treu encant sinó que li afegeix un de nou.  El 2007 l’autor també rep el Prix des écrivains du Sud per Un amour de Swann.

Contràriament a la premsa i els proustians, la crítica especialitzada en còmic no valora positivament l’obra d’Heuet. La seva opinió resulta especialment destacable perquè la bande dessiné és un gènere molt valorat al món francòfon, bressol de grans mestres com Giraud, Gosciny, Tardí i el mateix Hergé. Un crític important com Thierry Groensteen considera el resultat de les adaptacions “desastrós i terrible”, veu el dibuix d’una “pobresa remarcable” i afirma que l’autor comet errors de principiant. La major part de crítiques es centren en l’estil del dibuix del còmic, adscrit a la línia clara de Tintín. En síntesi, parlem de personatges caricaturescos en un entorn realista, absència d’ombres i dibuix amb contorns de línies contínues ben delimitades.

Els experts creuen que Heuet ha optat per un manera de fer  antiquada i poc expressiva. Però la tria té els seus motius. L’autor adapta al còmic el que seria el “grau zero de l’escriptura” segons Barthes. Es a dir, escull un estil clàssic dins del llenguatge del còmic que li permet desaparèixer com a autor per posar-se totalment al servei del text de Proust i fer que llueixi visualment la seva poètica.

ESTIL DE LA SÈRIE

Segons Sjef Houppermans.- Â la recherche des images perdues, aquests àlbums són “més aviat un llibre il·lustrat que no pas un còmic” i això comporta que hi apareguin moltes cites textuals de la prosa proustiana seleccionades rigorosament per oferir un bon resum de l’obra. Heuet organitza els àlbums seguint les pautes de l’estructura del text de Proust: escenes novel·lesques farcides de reflexions, descripcions detallistes, metàfores i somnis que seran els que dotaran la narració de profunditat i bellesa.

Gràcies a la seva gran experiència en el llenguatge publicitari, l’autor es capaç d’anar a l’essència de cada fragment a l’hora de fer el guió i el dibuix. A vegades, com si fos una manera natural de compensar aquesta síntesi, fa el treball contrari: amplifica una sola frase de Proust i l’omple de detalls ambientals molt interessants que no apareixen en el text. Més avall s’analitza un bon exemple d’aquest recurs en l’episodi de la magdalena.

TEXTOS

El text de Proust en els còmics apareix de tres maneres diferents: com a recitatiu (cites literals dins de cartutxos amb fons de color groc ); com a diàleg (en globus de fons blanc, reprenent el text amb algunes llibertats) i com a traducció en imatges. La traducció en imatges és la més interessant i complexa, i per tant l’analitzarem en detall al final de l’article.

3.-

A l’esquerra trobem un exemple de l’ús dels globus.  Els globus acostumen a traduir l’estil indirecte del text en estil directe, però a vegades reprodueixen els diàlegs literalment, com en el cas que reproduïm.

Els texts recitatius ocupen habitualment de 3 a 5 franges  horitzontals per pàgina (de vegades inunden tota la pàgina). Són fonamentals  perquè guien la lectura. Heuet intenta evitar el perill d’una invasió de cites introduint dibuixos de siluetes dins dels cartutxos, per fer-ho més dinàmic, com veiem en l’exemple reproduït a la dreta.

DIBUIXOS

“ Vaig tractar de fer Tintin. Tant en la tipografia com en la coloració, vaig voler que tot fos senzill. Perquè el lector pugui dir. <Això és Proust, és tant fàcil com Tintín>. Vaig tractar de posar un munt de detalls en els decorats, però no en els personatges que són gairebé abstractes, refinats. D’aquesta manera, el personatge principal del narrador nen s’assembla més a una espècie de Little Nemo; o Françoise, la criada, a Bécassine…” Entrevista a Stéphane Heuet (1998) :

4.-

5.-6.-

Heuet utilitza el mateix sistema d’Hergé per dibuixar els llocs, els vestits, i els objectes. Dedica molt de temps a documentar-se exhaustivament sobre el món de Proust: visita les localitzacions, estudia llibres, s’inspira en obres d’art, fotografies i  fins i tot en films (recordem que era director artístic publicitari). Així, per exemple, la biblioteca de Swann es una reproducció de la biblioteca del britànic professor Henry Higgins del popular film My fair lady, dissenyada pel genial Cecil Beaton.

7.-

8.-

ANÀLISI DE FRAGMENTS DELS DIFERENTS ÀLBUMS

Combray

Combray es un àlbum de 72 pàgines, el més voluminós de la sèrie (els altres en tenen 44). Analitzarem l’episodi de la magdalena, que ocupa unes quatre pàgines al text de Proust, el mateix que en el còmic (pàgines 14 a 17).

La pàgina 14 posa en imatges només dues frases: “Fa una pila d’anys que de Combray, tot el que no fos el teatre i el drama de ficar-me al llit ja no existia per a mi, quan un dia d’hivern, en tornar a casa, la meva mare, veient que tenia fred, em va oferir, contra el meus costums, una mica de te. Primer vaig refusar, i no sé per què, m’ho vaig repensar”.

9.-

Vegem com Heuet ho escenifica utilitzant els tres recursos esmentats anteriorment. En la primera vinyeta incorpora un fragment de la primera frase proustiana usant el procediment del  recitatiu de fons groc. El dibuix visualitza la continuació d’aquesta frase (“un dia d’hivern, en tornar a casa”), que ja no apareix escrita. Ho fa amb gran detallisme ambiental: es veu una calessa darrera d’una reixa i l’Arc de Triomf al fons; neva i està fosc. Estem a París, a prop del número 45 del carrer Courcelles, que es on vivia Proust amb la seva mare. La següent vinyeta ens especifica aquesta dada amb l’ajut d’un diàleg inventat dins de dos globus de color blanc. En la tercera, veiem al Narrador entrant al portal de casa seva (aquesta imatge del protagonista és la que s’ha triat per aparèixer en la portada del còmic).

Els elements espacials (l’Arc de Triomf, el carrer Courcelles…) no apareixen enlloc del amplíssim cicle novel·lesc. Amb aquests afegiments Heuet opta per identificar el Narrador amb el mateix Proust, decisió discutible però molt productiva: els detalls que no estan en el text de la novel·la l’adaptador els busca en la vida real de l’autor i això li dóna molt de joc. Pot aprofundir en el món visual de la Recherche.

Seguim amb la contextualització de l’episodi. Passem gradualment de l’exterior a l’interior de la casa. La quarta i cinquena vinyetes desenvolupen, respectivament, les frases “ la meva mare, veient que tenia fred, em va oferir, contra el meus costums, una mica de te” (situant Marcel a l’escala),  i “primer vaig refusar, i no sé per què, m’ho vaig repensar” (amb Marcel ja dins l’habitació). Heuet ha transformat l’estil indirecte en  directe, amb un text en globus blancs i un dibuix que manté el raccord amb les vinyetes anteriors.

10.-

La pàgina 15 està dedicada a narrar l’experiència de la magdalena en el te amb els mitjans propis del còmic. A la primera vinyeta veiem el protagonista seient a la taula preparada per la mare. Quatre petites vinyetes mostren en pla detall l’acte de mullar la magdalena en la cullera amb te, des del punt de vista de Marcel: és una seqüència d’imatges del mateix format que mostra plans subjectius sense text explicatiu. En la resta de vinyetes apareixen contraplans de les imatges anteriors en què veiem la seva cara i com es du la cullera la boca; excepte en la vuitena, que ens torna a col·locar en el punt de vista de Marcel.

Les vinyetes són cada cop més grans. Delicades volutes que suggereixen l’aroma de la magdalena en el te van envaint els dibuixos; Heuet està preparant l’eclosió de la memòria involuntària, que serà la protagonista de les dues pàgines següents. És molt significativa l’aparició d’un interrogant gegant en la vinyeta central, acompanyant la frase “un plaer deliciós m’havia envaït, aïllat, sense cap motiu aparent”. És la millor manera d’expressar gràficament la sorpresa del personatge davant el que li està passant.  L’última vinyeta enllaça amb la pàgina següent i ho fa mostrant els  primers indicis del record involuntari amb les frases “aviat l’hora de la missa” i “bon dia, tieta Leonie” dibuixades dins del cap del protagonista, sense tancar-les dins de globus o cartutxos, per indicar-nos la seva excepcionalitat.

11.-

Les pàgines 16 i 17 contenen només quatre vinyetes (tres la primera i una la segona) i continua el seu engrandiment progressiu. Les dues estan relacionades gràficament per un cartutx superposat a la part central i per unes volutes que surten de la cullera amb te i que ho envaeixen tot.

Sota la frase “I tot d’una m’aparegué el record”, Heuet ens mostra en un pla contrapicat Marcel en un llarg dibuix vertical. Sosté la cullera d’on surten les volutes, que tenen com a missió traduir visualment l’expressió del llibre: “tot això que pren forma i solidesa, ha sortit, vila i jardins, de la meva tassa de te.” En la vinyeta següent el seu record ha pres vida. El veiem de nen entrant a l’habitació de la tia Leonie i llegim la frase: “Aquest gust era el del bocinet de magdalena que els diumenges al matí, a Combray […] la tia Leonie m’oferia […] després d’haver-lo sucat en la infusió de te…”.

L’ultima vinyeta de la pàgina 16 (la plaça del mercat) i tota la pàgina 17 (una única  vinyeta amb la vista de Combray des del riu Vivonne) il·lustren l’últim text d’aquest apartat, que és una extracció literal de Proust: “I com en aquell joc on els japonesos es diverteixen remullant en un bol de porcellana ple d’aigua trossets de paper fins aleshores indistingibles que, un cop es submergeixen, s’estiren, es perfilen, s’acoloreixen, es diferencien, esdevenen flors, cases, personatges consistents i recognoscibles, de la mateixa manera ara totes les flors del nostre jardí i les del parc del senyor Swann, i les nimfees del Vivonne, i la bona gent del poble i les seves casetes i l’església i tot Combray i els seus voltants, tot allò que està prenent forma i solidesa, ha sortit, vila i jardins, de la meva tassa de te.”

Heuet vol traduir a imatges el text de Proust jugant alhora amb la important metàfora del joc japonès suichuka i ho aconsegueix ampliant gradualment les vinyetes: des del pla detall de la magdalena fins la gran vista de Combray. Tal com els trossets de paper s’amplien i ens mostren un món, el còmic també ho fa per donar pas a l’univers de la memòria. A l’esclat proustià.

Un Amour de Swann – Vol 1

Heuet distribueix Un Amour de Swann en dos àlbums. El primer és brillant visualment. Seleccionem la doble pàgina 18-19 on s’explica l’impacte en Swann de la primera audició de la petita frase musical de la sonata de Vinteuil:

Una estreta franja horitzontal  ens situa en el saló on s’interpreta la música. A sota, trobem una àmplia pàgina doble que ens mostra l’exterior de la casa, amb tres finestres il·luminades, un jardí amb roses i al fons un vast paisatge amb un llac envoltat de muntanyes. És el capvespre, i hi ha lluna plena. L’escenari expressa el moment de fascinació que viu Swann escoltant el concert i plasma visualment els poètics fragments del text de Proust que ens ho indiquen:  “l’agitació malva dels fluxos que encanta i bemollitza el clar de lluna” i “la frase o l’harmonia […] que passava i que li havia eixamplat l’ànima, com certs aromes de roses, circulant per l’aire humit del capvespre, tenen la propietat de dilatar-nos els narius”.

12.-

En la part superior del paisatge veiem flotant en l’aire onades d’amplis pentagrames farcits de notes musicals. El primer surt d’un violí. El segon, a sota, del teclat d’un piano. De nou, trobem una sensual representació gràfica d’un fragment proustià: “I això ja li havia provocat un gran plaer quan, per sota de la subtil línia del violí, […] havia vist de cop i volta intentar elevar-se en un esclafit líquid, la massa de la part del piano […]”. Les línies musicals desborden lleugerament el quadre general i estableixen una continuïtat entre les dues vinyetes.

Petits enquadraments de la cara de Swann emocionant-se i cartutxos amb frases de Proust  completen la composició i ens transmeten les emocions del personatge a l’escoltar la sonata. Hi ha una sinestèsia dels sentits: música transformada en imatges, olors de roses visualitzades, paisatge de jardins i clars de lluna que envolten les sensacions musicals…Tot això expressat amb mètodes prou suggestius, i sobretot, propis del còmic.

Un Amour de Swann – Vol 2

Aquest àlbum es especialment dens. Hi ha molt de text i moltes vinyetes petites. L’autor evita que sigui il·legible compensant-ho amb alguna plana en què hi ha imatges una mica més àmplies i detallades amb textos més curts.

Un exemple d’aquesta excepció el trobem en la pàgina 11 en què s’explica un viatge de Swann i Odette al Midi. Són quatre breus fragments de l’obra reproduïts íntegrament: “Però creia que tots els homes que es trobaven a l’hotel la desitjaven i que ella també els desitjava. Així, ell, que en altre temps quan anava de viatge buscava gent nova, les reunions nombroses, ara se’l veia esquerp, evitava la companyia dels homes com si l’haguessin ferit cruelment. I com no s’hauria mostrat misantrop quan veia en qualsevol home un amant potencial d’Odette?. I, així, la seva gelosia […] alterava el caràcter de Swann i trasbalsava de dalt a baix, davant dels altres, l’aspecte mateix  dels signes exteriors a través del qual aquest caràcter es manifestava.”

13.-

Una sèrie de vinyetes de recurs detallen el viatge: passejades al passeig marítim de dia i de nit, aparició de gigolós, sortida del tren a l’estació i  fins i tot una imatge còmica de Swann corrent sobre el trampolí del bany de mar portant un barnús a una Odette xopa.

Noms de pays: le nom

L’últim àlbum publicat fins ara consta de les 44 pàgines habituals més un glossari, una galeria de personatges, un resum de la vida de Proust i un mapa del Paris on se situen els diferents escenaris de Du côté de chez Swann. Aquests afegits valen molt la pena. Converteixen el volum en una petita joia.

D’un àlbum que es diu Noms de pays: le nom, res millor per analitzar que la transposició al llenguatge del còmic d’un text que giri a l’entorn d’un territori. I què millor que triar la bella Florència. ”Com a màxim –i perquè no es pot inserir en un nom més durada que en un espai-, com certs quadres del mateix Giotto que mostren un mateix personatge en dos moment diferents de l’acció, aquí estirat en el seu llit, allà afanyant-se a muntar a cavall, el nom de Florència estava dividit en dos compartiments. En un, sota un baldaquí arquitectural, contemplava un fresc on es podia veure, parcialment superposat, un sol matinal, polsegós, oblic i progressiu; en l’altre […] creuava de pressa -per trobar abans el dinar, que m’esperava  amb fruites i vins de Chianti- el Ponte Vecchio sembrat de jonquills, narcisos i anemones.”

14.-

La doble vinyeta de la pàgina 11 ens mostra una composició espaial significativa. Divideix “el nom de Florència […] en dos compartiments”, separats per una línia trencada irregular, semblant a  la de les siluetes de les roques dels frescos de Giotto (veure foto de l’esquerra).

15.-

16.-

La part superior representa visualment la frase “sota un baldaquí arquitectural, contemplava un fresc”.  El fresc no existeix en la realitat: s’assembla al de la Presentació de Crist en el Temple de Giotto a Pàdua (veure foto de la dreta); l’espai arquitectural és inventat (el dibuix tampoc no és d’un baldaquí). En la part inferior trobem el noi travessant el Pont Vechio “sembrat de jonquills, narcisos i anemones”. Les dues vinyetes obtenen una continuïtat formal gràcies als arcs i a una composició horitzontal.

A l’ombre des jeunes filles en fleurs – Vol 1

De À l’ombre des jeunes filles en fleurs.-Vol 1  voldria destacar la brillant reconstrucció del Grand Hotel del Balbec, que s’inspira en el de Cabourg, a la Normandia. Avui en dia es conserva gairebé intacte, com mostra aquesta imatge que vaig fer fa uns anys.

17

18

Heuet representa l’hotel per fora però sobretot vull destacar les imatges de l’interior. I especialment del menjador. Una vinyeta en pla general ens mostra en la pàgina 13 al protagonista assegut per primera vegada esmorzant al menjador, davant d’un gran finestral que dóna a la platja.  Ens trobem davant d’un reenquadrament: nosaltres com a lectors veiem Marcel com a espectador d’un escenari teatral que és el finestral (les cortines serien el teló). El noi està assegut en un primer pla, en el pla mig hi ha “la gent i les noies passejant pel passeig marítim”, i al fons, la platja i el mar. És una magnífica perspectiva frontal, amb profunditat de camp i un dibuix molt detallista que permeten a Heuet expressar la primera presa de contacte del protagonista amb aquest meravellós univers estival. La composició triangular dels cortinatges i del quiosc de música de la platja condueixen la mirada cap a l’horitzó. La llum que inunda la sala i el predomini del blanc i  de colors clars (amb tocs saturats de colors marron i vermell) contribueixen a donar la sensació de fascinació una mica distant i freda.

À l’ombre des jeunes filles en fleurs – Vol 2

El segon àlbum de les jeunes filles en fleurs descriu esplèndidament els paisatges de Normandia i la melangia del temps de vacances a Balbec.

Una pàgina especialment aconseguida tradueix en imatges el fragment en què el narrador descriu el mar des de la seva habitació. Heuet escull unes poques frases de les gairebé cinc pàgines del text : “Vaig entrar a la meva habitació. A mesura que avançava l’estació, canviava el quadre que jo trobava a la finestra. (…) com si hagués estat en la llitera d’un d’aquells vaixell que veia passar no lluny de mi, […] per totes parts em veia rodejat de les imatges del mar”:

????????????????????????????????????????????????????????????

Heuet expressa l’estar “per totes parts rodejat de les imatges del mar” de manera original. Comença amb un cartutx en groc amb la silueta de Marcel davant del balcó. A continuació el trobem estirat al llit mirant el mar.

La part més interessant i nucli de la narració la trobem en la quarta vinyeta. La situa en el centre de la pàgina i hi veiem el mar reflectit en els miralls del moble, tal com l’està veient el Narrador. Hi apareix envoltada de la resta de vinyetes que ens mostren marines en tonalitats clares, totes diferents. La sensació és circular, com si l’observador hi quedés atrapat al mig. Dues de les marines són senzills paisatges de mar sense més significat. Però la primera i la tercera són més riques. La primera enllaça amb la vinyeta anterior (en què veiem Marcel mirant el mar) mitjançant la tanca de la finestra i una petita papallona. I la tercera dibuixa a la llunyania  el “vaixell que veia passar”. L’efecte de la pàgina és aconseguir que el lector contempli al noi envoltat d’imatges marines en l’habitació de Balbec. Tant si mira cap al moble com si ho fa cap al balcó, el mar hi és present, i es converteix en el centre de la descripció.

Finalment citarem un text breu del propi Heuet: “En À l’ombre des jeunes filles en fleurs.-Vol 2  pàgina 14… [en el taller d’Elstir]]…la panòplia de pinzells, la paleta i el sofà són una rèplica del taller de Monet a Giverny”.

Stéphane Heuet: La Recherche en BD.-Marcel Proust aujourd’hui n. 9

20.-

21.-

Omschrijving

Fixem-nos que també reprodueix l’aspecte i la distribució dels objectes del taller del pintor impressionista. Fins i tot el terra és molt semblant. Heuet s’ha estudiat a fons aquest espai per poder plasmar-ho a les pàgines on surt.

UNA OBRA PER RECOMANAR

L’obra d’Heuet és un bon exemple de com la literatura de nivell es pot traslladar al llenguatge del còmic sense resultar infidel a la seva essència. Les vinyetes donen vida a tot un món narratiu que s’omple d’aromes, música, colors, evocacions…  T’hi pots passar hores contemplant els detalls de cada dibuix i  la delicadesa del traç mentre et vas endinsant sense adonar-te en l’univers proustià. És per això que aquests volums esdevenen l’eina perfecta per apropar l’obra del mestre francès a tots aquells que encara no ho han fet. A aquells que els espanta la densitat descriptiva dels grans textos universals  i sobretot als adolescents. Com els més  joves entenen i se senten molt pròxims al còmic, seria molt  interessant que Heuet fos  lectura recomanada en els instituts de secundària. Una lectura per als alumnes tan agradable com la de Tintín, però molt més rica i complexa. Una lectura que et regala un passaport per entrar en la bona literatura.

Jordi Ballabriga Cases

Nota: Agraïm  a l’editorial Sexto Piso l’autorització de reproducció de les vinyetes en castellà de l’obra de Heuet.  Sense el seu suport aquest article no s’hauria pogut il·lustrar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s