Home

greffulhe

 

 

A la Recherche apareix com una deessa, altiva i inaccessible. Representant màxima del gratin parisenc, Oriane de Guermantes és l’emblema d’aquest costat tan enlluernador com miserable i banal. Una biografia, signada per Laure Hillerin, aporta una mica de llum sobre aquest personatge clau en l’obra de Proust i que, ves per on, no era ni de bon tros l’arpia (qui no se’n recorda de l’escena aquella en què la duquessa en nega a conèixer la filla de Swann i Odette, i només pensa en el seu vestit de festa) que dibuixa l’escriptor.
La comtesse Greffulhe, l’ombre des Guermantes (Flammarion, 2014) mostra més aviat una dona desgraciada, presonera dins d’una gàbia d’or.
Resulta que la Élisabeth Greffulhe (1860-1952), procedent d’una família aristòcrata belga, els Caraman-Chimay, però d’idees força modernes (totes les tres germanes -ella erala gran- havien rebut una educació intel•lectual i artística notable), fa un casament que resulta ser una trampa. Si bé en un primer moment sembla que unir la seva vida amb el compte Henry Greffulhe, d’una família riquíssima i, ben segur, també aristocràtica, és un cop de sort, aviat s’adona que està destinada a ser una desgraciada: el seu marit és un faldiller i, per acabar-ho d’adobar, un gelós obsessiu. Ras curt, que la té esclavitzada.

Élisabeth Greffulhe en una imatge extreta del llibre La Comtesse Greffulhe, de Laure Hillerin.

Tal vegada una de les imatges més conegudes de la Comtessa Greffulhe. Porta un vestit de Worth (cap al 1896) i va ser fotografiada per Nadar.

Élisabeth Greffulhe, però, és una dona amb empenta i no es deixa sotmetre fàcilment. És una de les personalitats més actives del moment i, per exemple, crea la Société des grandes auditions musicales de France el 1890, en el qual hi ha noms com Léo Delibes, Jules Massenet, César Franck, Ernest Chausson, Vicent d’Indy… També és una de les principals defensores de Wagner en un París que va xiular Siegfried i Lohengrin (volia crear un festival Bayreuth a França!), i, tot i no ser feminista declarada (havia d’anar amb compte amb l’ogre del seu marit), tenia idees molt avançades per l’època i defensava que la dona no s’havia de limitar a ocupar-se de la casa i els fills. Va tenir una filla, per cert. Una de les associacions que va crear estava destinada a educar les dones dels obrers per tal de millorar la seva situació. Una dada interessant: era “dreyfussarde” i, des de la seva posició de “dona de”, va fer tot el possible perquè el seu marit (el pinten força babau, només interessat en dones i caceres) fes carrera en política.
El cas és que les seves festes eren mítiques, tal com descriu Proust, així com els seus vestits. Ella mateixa es feia els dissenys a base de molt de tul i gasses. Era del tot original, i els cronistes -que s’extasiaven amb la seva elegància magnètica- deien que no estava feta per seguir les modes sinó per crear-les. En el seu saló es trobaven polítics de totes les ideologies, així com intel•lectuals i artistes. Tot i que, personalment no disposava d’una fortuna, sí que tenia contactes, la qual cosa li permetia fer de mecenes de molts artistes, com ara Fauré, Rubinstein…

Élisabeth Greffulhe en una imatge extreta del llibre La Comtesse Greffulhe, de Laure Hillerin.

Fotografia de Paul Nadar en què es pot veure Élisabeth Greffulhe amb la seva filla Elaine, que té uns sis anys.

El lligam de Proust amb la comtesse passa per la seva filla, que es va casar amb Armand de Gramond, duc de Guiche, gran amic de l’escriptor. A banda, Proust també va intentar arribar fins a ella a través de Montesquiou, a qui va enviar en una ocasió una carta plena de floretes: “Je n’ai jamais vu une femme aussi belle”. Sembla ser que, un cop la divina Greffulhe va ser accessible, però, Proust va perdre tot l’interès. Sovint rebutjava les seves invitacions a la Rue d’Astorg, la majoria de vegades perquè estaven realitzades a darrera hora. Amb tot, les notes que s’enviaven demostren que van arribar a establir una certa confiança.
La comtessa va ser de les primeres que va rebre un exemplar dedicat de Du côté de chez Swann, però no el va arribar a llegir mai, “je m’embarrasse les pieds dans ses phrases”. El darrer intercanvi de cartes que ha arribat fins a nosaltres està datat de principis del 1920 i Proust ja havia rebut el Goncourt per À l’ombre des jeunes filles en fleurs. Mentre el comte Greffulhe el felicita, la comtessa, que l’anomena amb condescendència “le petit Marcel”, l’ignora totalment. Segons la biògrafa, entre la comtessa i Proust hi ha haver  al capdavall un “rendez vous manqué”:  A la mort de l’escriptor, les coses es van posar a lloc: “La comtessa no podia ignorar que s’havia relacionat sense reconèixer-lo amb el geni literari més gran del seu temps. Ella, que es pensava que passaria a la posteritat per haver llançat la carrera de tants artistes, devia sentir secretament una certa amargor. I, malgrat tot el que va dir després, aquesta constatació no la va deixar indiferent.”

Élisabeth Greffulhe en una imatge extreta del llibre La Comtesse Greffulhe, de Laure Hillerin.

Durant la Segona Guerra Mundial, per rebre els seus amics al seu palau de la Rue d’Astorg, va fer construir una cabana desmontable que podia escalfar. La va concebre René Prou, decorador de l’Orient Express.

La biografia de Laure Hillerin, redactada des de la més absoluta admiració, és del tot recomanable i serveix no només per descobrir el personatge real que s’amaga rere la duquessa de Guermantes, sinó per aprofundir en el París d’entre dos segles. El llibre reflecteix ben bé una societat estancada que va rebre un sotrac amb la Primera Guerra Mundial. Va ser aleshores quan es va establir per primer cop a França “l’impôt sur le revenu”, que va significar el cop de gràcia de moltes fortunes aristocràtiques. És el final d’una era que Proust, tal com Chateaubriand  va fer abans amb l’Ancien Régime,  va retratar en la seva novel·la.

Valèria Gaillard

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s