Home

10212626

El filòsof holandès Rob Riemen ens comenta, al pròleg que va fer per a la publicació de la conferència de Georg Steiner, La idea d’Europa, com el record d’un Cant de la Divina Comèdia, va atorgar a Primo Levi valor per a la supervivència en un dels camps de concentració on fou internat. Igualment, ens parla del cas d’Aleksander Wat, que experimenta el mateix havent sentit de lluny provinent d’un barracó dels SS un fragment de la Passió segons Sant Mateu, de Bach. Podríem afegir, igualment, el cas de Víctor Frankl, que va adonar-se com el mínim coneixement capaç de ser recordat podia alimentar una vida interior que atorgava força per a la lluita en un ambient que menava a la mort.

Tenim altres testimonis semblants en aquest sentit; cançons, poemes, passatges bíblics mantinguts en la memòria gràcies a la repetició, a la recitació, al cant, acomplien en alguns un fet similar: mantenir la idea de la pròpia condició humana.

Passatges, relats, cançons, poemes, textos en definitiva d’una estructura poètica o musical que en feia possible i en facilitava la memorització. En canvi, en circumstàncies similars i adverses, és difícil imaginar-se la memorització de textos en prosa que ultrapassessin la dimensió d’un conte, d’un relat.

Es fa difícil, no comptant amb la presència dels textos, imaginar-se una obra de prosa extensa i morosa com la de Proust entre la quotidianitat d’un camp. I amb tot hi va ser. Aquest és l’extraordinari testimoni de Jósef Czapski. Aquest pintor de família i cultura poloneses, nascut a Praga, que va créixer a Bielorrúsia, va lluitar a la segona guerra mundial formant part de l’exèrcit polonès, i es va poder lliurar de la matança de Katyn perpetrada per l’exèrcit de la URSS, malgrat que va ser fet presoner i internat al camp de Griazowietz.

És aquí, en aquest camp, on Czapski –“per tractar de reprendre un determinat treball intel·lectual que ens havia d’ajudar a superar el nostre abatiment, la nostra angoixa, i a defensar els nostres cervells del rovell de la inactivitat”- va redactar sense ajut d’apunts, textos ni cap biblioteca a l’abast, un seguit de conferències sobre la Recherche destinades als companys presoners. D’aquests apunts redactats en quaderns se’n van salvar només una part a partir de la qual s’ha publicat aquest testimoni excepcional d’un fet igualment excepcional.

Bon coneixedor de la literatura francesa Czapski prepara aquestes conferències a partir de la seva excel·lent memòria voluntària i, per tant, és comprensible que, a partir dels quaderns salvats, la publicació posterior pogués corregir i completar els oblits i els canvis que tot exercici de memòria comporta.

A part de la traducció polonesa d’aquest textos que va aparèixer a París el 1948 a la revista Kultura, l’original en francès va ser publicat el 1987 sota el títol de Proust contre le déchéance. Conférences au camp de Griazowietz. L’editorial Siruela en va publicar la traducció al castellà l’any 2012, sota el mateix títol.

Volem destacar l’excepcionalitat d’aquest text pel que té de testimoni històric en diversos aspectes. D’una banda, les circumstàncies en les quals van ser escrites aquestes conferències serien prou motiu perquè les tinguéssim en compte, fins i tot en el camp de la recepció històrica de la Recherche. D’una altra, la capacitat memorística del seu autor és força indicativa de fins a quin punt l’obra de Proust va calar en la seva persona. Només una lectura feta i rebuda com la seva –recreada al dir proustià-, faria possible la remembrança del món de la Recherche en unes circumstàncies tan adverses. I, en tercer lloc, com l’autor d‘aquestes textos aconsegueix d’atraure l’interès dels seus companys soldats al món creat per Proust i, amb el pas del temps, el nostre.

Hi ha però, en la lectura d’aquestes conferències, alguna cosa més que la de ser un simple testimoni circumstancial, en moments molt destacats de la història del segle XX i que no podem deixar d’esmentar sense el perill de ser injustos. Es tracta del valor que aquestes conferències contenen en la relació de la Recherche amb el context literari europeu del moment, així com la capacitat sintètica sobre la interpretació lectora. La quantitat de comentaris de lector i bon coneixedor de qui les va escriure i impartir són una de les grans riqueses d’aquest llibre que es constitueix en un autèntic assaig sobre Proust.

L’edició de Siruela ve completada amb una introducció justificativa de l’autor redactada el 1944, així com diferents il·lustracions dels quaderns manuscrits. Alhora cal esmentar les notes a peu de pàgina provinents del traductor, Mauro Armiño, que aclareixen, esmenen, puntualitzen les errades causades per l’absència de documentació a l’hora de la seva redacció.

Per acabar, el text es completa amb un llistat biogràfic així com a fotografies del seu autor, alguna de força curiosa com la que apareix amb Daniel Halévy l’any 1961 a París, i la seva bibliografia de l’obra en polonès i en francès.

A ell li devem que, per aquest camp passegés l’ombra de la duquessa de Guermantes i hi fos reviscuda la mort de Bergotte, entre altres moments àlgids i que n’estimulés la futura lectura o en provoques el coneixement entre els seus companys. El text, avui, sortosament fora dels camps, ens continua sent útil als altres, com sempre serà útil el comentari de tot lector proustià.

img009

Francesc Garreta Torner

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s