Home

FOTO MAONS

Em divertia mirant els gerros que la canalla introduïa al Vivonne per agafar peixets i que, plens d’aquest riu que per la seva banda els envoltava, al mateix temps «continent» de costats transparents com una aigua endurida i «contingut» submergit en un continent més gran de cristall líquid i corrent, evocaven la imatge de la frescor d’una manera més deliciosa i irritant que si apareguessin sobre una taula parada, i mostrant-la tan sols en fuita en aquesta al·literació perpètua entre l’aigua sense consistència en què les mans no podien captar-la i el vidre sense fluïdesa en què el paladar no podia gaudir-ne. Em prometia a mi mateix que tornaria més tard amb dues canyes; aconseguia que tiréssim una mica de pa de les provisions del berenar, tirava unes molletes al Vivonne que semblaven bastar per provocar un fenomen de sobresaturació, ja que l’aigua es solidificava de seguida al seu voltant en raïms ovoides de capgrossos famolencs que sens dubte havia mantingut fins aleshores en dissolució, invisibles, molt a prop de trobar-se en vies de cristal·lització.

M. Proust, Du côté de chez Swann

Una descripció magnífica, lluminosa, d’una plasticitat enorme, com aquests cap-grossos que adquireixen solidesa, diafanitat, textura. De fet, quan arribem a aquest passatge, Proust ja fa un o dos paràgrafs que descriu el curs del riu Vivonne, i quan conclouen aquestes línies encara s’entretindrà un parell de belles pàgines esmicolant cada percepció, establint associacions fulgurants, imposant un ritme que sembla demanar que no s’abandoni la lectura fins al final del capítol, del volum, de l’obra.

En una primera lectura (i fins i tot en una segona) del fragment en qüestió, se m’apareix sobretot aquest ritme gràcil, la riquesa de l’aparell metafòric, la resolució impecable, el caràcter aparentment de tràmit d’una descripció que flueix en un riu d’altres descripcións, i poca cosa més… Poca cosa més! Com si la bellesa en l’art fos un caprici de les muses, una arbitrarietat, una loteria; com si per fer-la possible no calgués un coneixement que comença en el domini de totes les valències de cada paraula (com si representés un sacrilegi esmentar l’element bàsic, els maons, quan es parla d’arquitectura…).

Doncs bé, després d’aquest primera lectura, resulta que quan he baixat a aquest nivell inferior, elemental, material, el de les paraules, m’ha sorprès veure una cosa que no havia observant abans: que Proust “edifica” el fragment amb un lèxic eminentment científic. En efecte, en tan poques línies s’acumula una desena llarga de termes com continent, contingut, aigua endurida, cristall líquid, consistència, fluïdesa, sobresaturació, solidificava, dissolució, cristal·lització… (i me’n deixo alguna de camp semàntic més ambigu), encastades en un discurs que acaba per llimar les arestes més prosaiques d’aquestes paraules i per transmutar-ne el timbre, tot banyant-les amb una pàtina tan poètica com la de les paraules de solvència més acreditada en la lírica.

I aquestes qüestions (la lectura primera, global, que no em deixava veure els materials de “l’estructura”; la velocitat o el ritme d’aquesta lectura, el grau de penetració, en definitiva) m’han semblat reveladores. De fet, com a la pròpia vida, potser es tracta de deixar que l’enteniment adopti una relació natural amb l’objecte a percebre i amb les reaccions que aquesta relació produeix, i no pas de fixar-se un objectiu previ (per exemple: “primer estudiaré el conjunt, després aniré a les particularitats”; o a l’inrevés), perquè en aquest cas tal vegada es perdin pel camí uns nexes on residia l’autèntica veritat poètica.

Josep Maria Pinto

Adaptació i revisió d’un text aparegut al llibre Combray, de lluny, Ed. Acontravent, 2010.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s