Home

Arran de la celebració, l’any passat, del centenari de la publicació de la Recherche, va sortir una quantitat ingent d’estudis dedicats a l’obra de Proust. Avui comentarem un que és ben original perquè no es presenta com el clàssic assaig sinó com un diccionari a través del qual els autors aborden de manera creativa diversos aspectes de la vida i obra de Proust.

 

dictionaire

 

Es tracta del Dictionnaire amoureux de Marcel Proust (Plon, Grasset, 2013) http://www.plon.fr/ouvrage/dictionnaire-amoureux-de-marcel-proust/9782259211109. Té de bo que els autors, Jean-Paul Enthoven (escriptor i editor) i Raphaël Enthoven (professor de filosofia) són pare i fill i projecten una mirada complementària a Proust. El fill, Raphaël Enthoven, va participar l’estiu passat en la sèrie que va dedicar France Inter a la Recherche i va deixar de manifest que coneix a fons l’obra proustiana, sobretot en la seva dimensió més filosòfica, i l’estima.

Pel que fa al Dictionnaire, m’he apuntat entre d’altres l’entrada Deleuze, molt il·luminadora pel que fa la interpretació que va fer el filòsof en el seu ja clàssic Proust et les signes. En resum, els Enthoven expliquen com Deleuze en el seu estudi va centrar-se en la lectura de la Recherche com una novel·la d’aprenentatge en la qual el narrador aprèn que no podem cedir a l’objectivisme que ens suggereixen “la perception, la passion, l’intelligence, l’habitude et même l’amour-prope”. “L’error -diuen els Enthoven- és reduir l’objecte a allò que en percebem, de confondre el que un objecte designa, és dir, de considerar amable la persona estimada i detestable la que detestem”.

El diccionari també té entrades més anecdòtiques, com ara “Dernière photo”, en què parlen sobre com Cocteau va tenir la idea de cridar Man Ray i Dunoyer de Segonzac  perquè extraguessin les darreres imatges i croquis de Proust. Precisament sobre la relació amb Cocteau els autors hi dediquen una entrada exclusiva, parlant dels seus encontres nocturns al 102, Bd. Haussmann, i de com Cocteau donava per fet que ell era l’Octave, un jove dandy que apareix passejant pel passeig marítim amb les joves noies en flor. Comptat i debatut, els Enthoven aborden la “gelosia” d’un Cocteau que va sobreviure Proust durant 40 anys, i que va recriminar al seu col·lega un esnobisme malaltís i un trist camuflatge sexual. No cal dir, que també apareixen tractats altres escriptors de l’òrbita proustiana, com ara Anna de Noailles, els Daudet, Gide, Bergson, els Goncourt… però també els seus mestres, Dostoievski (de qui pren en préstec la metafísica de la caiguda, del perdó, de la profanació…), Flaubert (de qui admirava el seu “geni gramatical”)…etc.

Saltant d’un tema a l’altre, però sempre amb aportacions lúcides i pertinents, el diccionari es llegeix fàcilment seguint l’ordre alfabètic, combinant així aspectes més d’hermenèutica, amb altres de caràcter biogràfic. Al final de cada entrada, a més, s’apunten altres entrades relacionades de manera que també es pot anar saltant d’una lletra a l’altra, en un recorregut més oblic.

És un bon viatge per l’abecedari proustià.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s