Home

Un col·lega de la feina em demanava l’altre dia quina biografia era la més recomanable per endinsar-se en la vida de Proust. La canònica francesa és la de Jean-Yves Tadié, un reconegut expert que, a banda d’interessar-se pels aspectes més biogràfics, també ha estudiat l’obra de l’escriptor amb títols fonamentals com ara Proust et le roman (1971) i, més recent, Le lac inconu, que acaba de publicar arran del centenari de la Recherche i que ja ha estat traduïda al castellà (veure novetats editorials).

La biografia de Tadié, del 1996, és molt complerta i es troba en edició de butxaca a Folio en dos volums (Marcel Proust, I i II). Personalment és la que prefereixo perquè és molt minuciosa al mateix temps que està molt ben escrita i no es fa gens feixuga. Dosifica bé els aspectes vitals i els relaciona amb la gestació de la Recherche. També m’agrada com tracta el tema de l’homosexualitat de Proust: ho fa de manera seriosa i s’absté de fer volar coloms sobre les seves pràctiques (tal com han fet altres estudiosos sense gaire interès).

Després hi ha la biografia del George D. Painter, Marcel Proust 1871-1922, més antiga, del 1959. Es troba en un volum de butxaca per Texto (amb lletra minúscula, això sí). Està considerada la biografia anglesa més rellevant. L’enfoc és diferent perquè intenta resseguir la pista de com va néixer la Recherche a partir de la vida de Proust (vaja, tot el contrari del que ell propugnava en contra de Sainte-Beuve!). Busca sobretot, doncs, trobar els models que van servir Proust per perfilar els seus personatges. Painter (1914-2005) va ser conservador adjunt del British Museum, i va trigar divuit anys per enllestir la seva obra. Esta considerat com el primer dels “proustòlegs”.

Proust en  “pantufles”

Altres aproximacions a la vida de Proust recomanables són la de la Celeste Albaret, Monsieur Proust, (Laffont, 1973) un volum de records recollits per G. Belmont on explica sobretot els seus darrers anys de vida i la seva lluita per enllestir la Recherche abans de morir. Es pot considerar pràcticament una novel·la perquè la Celeste Albaret, que va ser la seva minyona durant anys, explica en primera persona com vivia Proust, els seus costums, neguits, les visites que tenia… vaja, un ja s’hi veu dins la casa portant-li el cafè ben carregat al migdia, que era quan es llevava. L’escena de la mort és molt emotiva i es nota que està narrada amb ulls de dona, una dona privilegiada que va poder estar al seu costat fins al final. A partir d’aquest llibre es va fer una pel·lícula molt bona, Céleste, de Percy Adlon (Alemanya, 1981). Només es troba amb VHS.

Proust poeta

També és molt recomanable el llibre de Pietro Citati, La colombe poignardée. En Jaume Vallcorba ha traduït altres títols d’aquest autor italià (un dedicat a Kafka i un altre, molt recent, a Leopardi) però aquest només es troba en francès (Folio). Bé doncs, Citati fa una biografia sui generis molt interpretativa però amb algunes claus que il·luminen l’obra de Proust. El títol fa referència la manera com Proust -segons Citati- es veia a sí mateix: un ésser destinat a patir, amb una sensibilitat i percepció especials. A partir d’aquí, l’autor es posa en la pell de l’escriptor francès per entendre com es va recloure al final de la seva vida per compondre la seva obra. “La natura és una combinació infinita i una perpètua repetició d’algunes lleis”. “És poeta aquell que discerneix l’essència una de la natura sota el vestit ondulant dels esdeveniments, i sap revelar-la: aconseguirà atreure’ns per l’amor i pel terror”. Aquestes frases d’Emerson, que tant havien fascinat Proust, són el resum, diu Citati, de tota la Recherche. Aquesta visió unitària de la naturalesa i del poeta com aquell capaç de copsar-la (i establir analogies entre coses aparentment dispars, és a dir, metàfores) permet entendre fàcilment la seva  teoria de la memòria involuntària, el joc de la suspensió del temps en un instant de plenitud.

Valèria Gaillard

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s